PCAA - Prevenció i control ambiental de les activitats

L’onze d’agost de 2010 va entrar en vigor una nova versió de la Llei que regula les activitats a Catalunya. De la IIAA pasarem a la PCAA:

A priori amb aquest canvi hem guanyat un acrònim més senzill, però aquesta Llei conté molt més, marcarà un punt d’inflexió en el control municipal de les activitats.

La fi de les esperes

Els expedients d’activitats de l’annex III apilats a la taula dels tècnics municipals pendents de revisió passaran a la història, perquè un dels objectius d’aquesta Llei és establir de forma clara que la responsabilitat sobre les instal·lacions i l’obertura i funcionament de les activitats correspon a les persones titulars, al personal tècnic de l’activitat, i al personal tècnic que n’ha de controlar el seu funcionament. A l’annex II es troba més del 90% de les activitats.

Per exemple, si abans havíem de lliurar un projecte a l’ajuntament i esperar a que donessin la seva conformitat per obri un bar, ara hem de muntar-lo primer (sota la responsabilitat del titular i del tècnic contractat) i sol·licitar el seu control quan estigui preparada, si és procedent, d'acord al Reglament d'Espectacles públics i activitats recreatives. Això trasllada molta més responsabilitat cap als tècnics contractats pel promotor, a nosaltres, i allibera de treball als Ajuntaments (també d’ingressos).

Cal indicar que la llei anterior ja habilitava als Ajuntaments a no exercir un control documental previ per les activitats en règim de comunicació, però la majoria van decidir carregar-se amb aquesta funció, i les llicències es van eternitzar. Ara aquesta possibilitat es tanca i les activitats de l’annex III, que són la majoria, no han de superar un control previ al seu muntatge, però si per posar-la en funcionament.

Els expedients en tràmit de l’annex III s’han d’alliberar

Un altra pa sota el braç que porta la nova Llei és que tots els expedients en règim de comunicat que estiguin en els ajuntaments pendents de resolució han de ser tornats als seus sol·licitants (no sabem si també els diners). Es a dir, o l’Ajuntament resol la seva sol·licitud abans del 11 d’agost de 2010, o te dret a iniciar el muntatge de l’activitat sota la seva responsabilitat. Això no vol dir que el seu projecte hagi estat aprovat, si te alguna deficiència no rebrà l’acta de control previ positiu, i no podrà concloure amb èxit l’expedient de la seva llicència.

Llicències d’obres i compatibilitat urbanística

Tingui en compte que, encara que no hagi d’efectuar una sol·licitud prèvia per muntar el seu local o indústria (les de l’annex III), això no l’eximeix de la obligació de sol·licitar la llicència d’obres que correspongui, i també d’assegurar-se que l’activitat és compatible amb el pla d’usos. Allà on abans no es podia muntar una determinada activitat, ara tampoc es pot. El que ha canviat és que no serà necessari obtenir la llicència d’activitat de cap activitat de l’annex III per iniciar les obres.

Activitats innòcues

Aquestes activitats tenen pocs o nuls impactes ambientals i és previsible que cada municipi mantingui o actualitzi sense masses canvis el procediment de comunicació que estaven aplicant fins ara: lliurament de petites memòries tècniques, certificacions tècniques, formularis, etc.

Activitats de restauració

Les activitats de restauració no tenen a dia d’avui una reglamentació específica. La Llei 20/09 ens remet al Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, i aquest alhora les hi regula amb caràcter supletori, assignant procediments de comunicat o llicència d’acord al seu aforament i la utilització de terrassa.

A banda de la legalització de l’activitat en sí, entesa com l’obtenció d’un permís municipal per desenvolupar la nostra activitat en un emplaçament concret, les activitats de restauració, entre d’altres, reben controls addicionals que no tenen caràcter ambiental (anomenades intervencions sectorials): controls de reglaments d’instal•lacions (elèctrica, gas, tèrmica), obtenció d’autoritzacions sanitàries, prevenció d’incendis, etc.

L’entrada en vigor de la Llei 3/2010 de prevenció d’incendis va extreure aquesta matèria de l’àmbit ambiental, de forma que la prevenció d’incendis és una intervenció sectorial que ha de realitzar-se d’acord a la citada Llei, encara que la comprovació es realitzi de forma simultània i pels mateixos tècnics que realitzen el control ambiental.

Conclusions finals

Amb aquest text hem donat unes pinzellades del contingut de la nova llei, d’allò que ens sembla a més persones pot interessar. Al final posem a la seva disposició l’arxiu per a que l’analitzi vostè mateix.

La petita o gran revolució que s’ha posat a rodar encara està incompleta. Falten els reglaments que l’han de desplegar, on hauria de quedar clar quin tipus de comprovacions han de realitzar les Entitats Ambientals de Control (o els tècnics municipals) a nivell d’emissions, i de quina forma s’assegurarà el seguiment preventiu de les activitats.

Val a dir que la LPCAA no canvia cap dels requisits tècnics aplicables a les activitats i les seves instal·lacions. Pretén agilitzar i integrar els procediments de control, però aquests controls no es relaxen, és més, la tendència és augmentar el seu rigor i amplitud.



Última actualització: 30 de novembre de 2010
Societat Enginyeria