Legalització de bars i restaurants
Document pendient d'actualitzacióEl Decret nº 317/1994, d'Ordenació i classificació d'establiments de restauració classifica els establiments de restauració en tres grups:
- Restaurant
- Bar
- Restaurant-bar
En aquest decret es defineix establiment de restauració com: local obert al públic que te per activitat principal subministrar de forma habitual i mitjançant preu, menjars i begudes per al ser consum, el qual, sota certes condicions, pot realitzar-se fora de les instal·lacions de l'activitat (menjar per emportar).
Aquesta llei i les definicions que conté han quedat superades per les ordenances que molts municipis han aprovat pels establiments de pública concurrència. Aquestes ordenances contenen la classificació que preveuen pels establiments de restauració i els requisits municipals per cada grup.
Legalització
La legalització d'aquest tipus d'activitats no te excessives dificultats, però és molt recomanable que el promotor s'assessori abans de prendre una decisió, dons el total d'extres pot alterar substancialment el pressupost inicial, o fins i tot pot donar-se el cas que hi hagin incompatibilitats de l'emplaçament amb la tipologia d'establiment, sobre tot a Barcelona.
Els establiments de restauració són activitats de l'annex III de la LIIAA (règim de comunicació i control ambiental), així que les llicències d'activitat es trameten íntegrament a l'ajuntament on s'ubiquen.
Cada municipi te autoritat per establir el seu propi procediment de legalització dintre dels límits establerts per la LIIAA i el reglament que la desplega. Les característiques del procediment (annex III en aquest cas) es defineixen a l'ordenança d'activitats del municipi..
Els municipis que no han establert una ordenança pròpia s'adhereixen a una ordenança tipus.Generalment, el contingut de la documentació a presentar i les etapes del procés de legalització són molt similars entre municipis. La pauta habitual és presentar un projecte tècnic d'activitat i un assumeix tècnic, esperar que els distints serveis tècnics de l'ajuntament donin la seva conformitat, rebre una visita d'inspecció, i finalitzar el tràmit lliurant un certificat tècnic de conformitat.
Hi han ajuntaments que subcontracten aquestes activitats a les anomenades Entitats ambientals de control.
Paral·lelament a la llicència d'activitat, els municipis estableixen que es sol·liciti la llicència d'obres (si s'han de fer). Es requereix la presentació d'un projecte d'obra sempre que es canviï la distribució del local (envans), o es realitzin actuacions estructurals. La sol·licitud de la llicencia es realitza lliurant el projecte i un assumeix d'obra.
A continuació es fa un resum no exhaustiu d'aspectes que s'han de tenir en compte per obrir un establiment d'aquestes característiques.
Instal·lació elèctrica
Aquestes activitats estan classificades com “local de pública concurrència” al Reglament Electrotècnic. Per legalitzar la instal·lació elèctrica necessita un projecte tècnic elèctric, un instal·lador autoritzat (butlletí) y contractar la realització d'un control elèctric a una EIC (Entitat d'inspecció i Control). En aquest control es verifica l'estricte compliment del reglament, i per tant, l'ha de dissenyar un expert en la matèria, i especialment, que conegui la instrucció tècnica sobre locals de pública concurrència.
Instal·lació de gas
La legalització de la instal·lació de gas és generalment més senzilla que la elèctrica. Això succeeix quan la seva potència útil no supera els 70 kW. En aquests casos és suficient la intervenció d'una empresa instal·ladora autoritzada (butlletí). Quan es superen els 70 kW, el procés de legalització és molt similar a l'elèctric (projecte de gas i control).
Supressió de barreres arquitectòniques
En el Codi d'accessibilitat de Catalunya s'estableix que els locals amb un aforament superior a les 50 persones han de disposar d'un itinerari adaptat, serveis adaptats, mobiliari adaptat i escales adaptades. Això implica rampes d'accés amb pendents inferiors al 12%, serveis higiènics amb 1,5 metres de circumferència lliure d'obstacles, apropament lateral de 80cms a l'inodor, sistemes d'assistència als sanitaris, etc.
Si el local no supera les 50 places no es obligatori aplicar aquestes mesures, excepte als municipis on hagin definit els seus propis requisits, com per exemple a Vilafranca del Penedès, on requereixen l'adaptació de tots els establiments de restauració.
L'ocupació es calcula* dividint la superfície del menjador o sala de degustació entre 1.5. Així dons, el límit es situa en els 75 m2. Si disposem d'una zona de Bar (persones en banquetes o dretes), llavors aquest zona compta com a 1 persona per metre quadrat. Si tenim una barra, la pauta habitual es considerar zona de bar fins a 1 metre més enllà del perímetre de la barra. Els serveis higiènics compten a raó de 3 m2/pers, els rebedors 2m2/pers, etc.
La referència per calcular l'aforament és el DB-SI del CTE, Seguretat en cas d'incendi. Allà podem trobar el criteri de càlcul de l'ocupació per a cada tipus d'espai.Quan calculem l'aforament, les plaçes de la terrassa d'estiu també hi compten en alguns municipis, per exemple a BCN..
* Decret nº 317/1994 d'Ordenació i classificació d'establiments de restauració.
Aïllament acústic
Una activitat de restauració pot generar un nivell promig de pressió sonora de 80.5 dBA segons el catàleg d'activitats EIC -dossier professional 05, Emissió acústica d'activitats industrials-, i entre 75 i 84 dBA (grup III) segons l'ordenança tipus sobre sorolls i vibracions de la Diputació de Barcelona. Basant-se en els nivells d'inmissió en l'espai interior provocat per les activitats que estableix el reglament de 10 de novembre que desplega la Llei catalana contra el soroll, la majoria dels ajuntaments requereixen un aïllament acústic brut de 60dBA.
Un aïllament de 60dBA és realment notable. Si tenim en compte que el Codi Tècnic de l'Edificació requereix 55dBA entre local i habitatge, deduïm que es molt improbable que un local i un habitatge separats per un forjat estiguin aïllats per damunt de 55dBA sense insonoritzar el local.
Aïllar acústicament un local no es barat i s'ha de fer abans d'iniciar qualssevol reforma addicional. Convé determinar quin nivell d'aïllament s'ha d'obtenir i verificar les condicions inicials per estimar la instal·lació que serà necessari proporcionar. Nosaltres tenim experiència i coneixements per fer-ho.
Ventilació i climatització
El local ha d'estar ventilar, ja sigui mitjançant ventilació natural o forçada. En general la ventilació natural s'obté deixant obertures al local (portes, finestres, lluminàries, etc.), que comuniquen amb l'ambient exterior. La ventilació forçada utilitza ventiladors per aconseguir la renovació.
D'acord amb el reglament aplicable, la qualitat de l'aire en bars i restaurants ha de ser IDA 3 (aire de qualitat mitjana), que es relaciona amb un cabal mínim de renovació de 8 l/segon i per persona (el doble si es permet fumar).
Si es fa per ventil·lació forçada, l'Aire exterior de ventilació ha d'introduir-se en el local filtrat -filtres classe F7 com a mínim-.
Les instal·lacions tèrmiques, incloent la de ventilació, reben un control especial a partir de 70 kW. En generació de fred equival a 60.200 frigories, una potència que no necessita el 99% dels locals de restauració. Aquest control és similar a l'elèctric (projecte i control).
El RITE estableix que la ventilació del local ha d'incorporar un recuperador de calor quan s'extraguin per mitjans mecànics més de 1800m3/h d'aire de l'interior. Considerant que estem obligats a introduir 8 litres d'aire per persona i segon, els locals amb una ocupació superior a les 62 persones l'haurien d'incorporar.
La ventilació general del local hauria de ser independent de la ventil·lació dels serveis higiènics (contaminació creuada).
Extracció de fums i bafs
Els fums i bafs produïts en la cocció dels aliments ha de ser conduïda a l'exterior per un sistema d'extracció que disposi de filtres retenidors de greix. La xemeneia ha de superar en un metre d'alçada qualssevol obstacle en un radi de 10 metres (alguns ajuntaments hi demanen més alçada).
No s'admeten xemeneies d'obra (sense tub a l'interior) i molt menys no instal·lar xemeneia, tret d'alguns casos on es toleren planxes elèctriques de poca potència instal·lant una campana amb filtres de carbó actiu sense xemeneia. L'aire d'extracció es classifica dintre del grup AE4 (molt alt nivell de contaminació).
Contra incendis
L'estructura, les parets i els sostres del local han d'oferir una resistència al foc que depèn de l'alçada de l'edifici on s'ubiquen. El mínim és R90/EI90.
És habitual haver de protegir estructures de ferro o fusta, instal·lar portes talla foc, reforçar la resistència de paraments, etc. L'objectiu és evitar que un incendi a dintre del local es propagui a altres locals o habitatges.
Fins als 500m2 de superfície total no és exigible més que un extintor d'eficàcia 112A 34B cada 15 metres. Més enllà s'han de disposar boques d'incendi equipades (BIE) de 25mm.
D'acord amb el DB-SI, Seguretat en cas d'incendi, del CTE, les cuines poden constituir un local de risc especial si els equips de cocció superen els 20kW. Això té bastants implicacions a nivell de seguretat, que normalment es resolen instal·lant sistemes de extracció amb ventilador classificat 400ºC90 minuts i un sistema d'extinció automàtic. Amb aquest sistema la cuina deixa de constituir un local de risc especial d'incendi.
Ús de l'energia solar tèrmica
La majoria dels municipis de la província de Barcelona tenen ordenances que estableixen l'obligació d'instal·lar sistemes de captació de l'energia solar per a escalfar aigua. Aquests sistemes són obligatoris quan es supera cert límit de consum d'aigua calenta, i sempre que les condicions d'instal·lació siguin tècnica i econòmicament viables.
Seguretat alimentaria
Convé que el promotor llegeixi amb atenció el Reial Decret 3484/2000, de 29 de desembre, pel qual s'estableixen les normes d'higiene per la elaboració, distribució i comerç de menjars preparats. En aquesta llei es detallen una bona part dels requisits que s'han de satisfer en la gestió d'una activitat d'aquestes característiques. Entre altres, s'estableix el requisit d'inscripció al Registre general sanitari d'aliments.
Gestió dels residus
Els locals de restauració han de preveure espais específics per allotjar els contenidors de residus i complir amb el deure de classificació en origen: paper/cartró, vidre, envasos, orgànic, i resta. Els contenidors han de ser hermètics i amb tapa. El seu número i capacitat pot fixar-lo l'ajuntament (s'ha de consultar).
La zona on es col·loquen els contenidors de residus es denomina cambra de residus, i pot ser oberta o tancada. La superfície mínima d'aquesta cambra també la pot definir l'Ajuntament. A Barcelona alguns tècnics apliquen una circular de residus que demana una reserva d'espai totalment desproporcionada.
Pot trobar informació complementària a la pàgina WEB del Gremi de Restauració de Barcelona.Utilitzi aquesta informació per a orientar-se. Sol·liciti els nostres serveis per obtenir un anàlisi específic del seu cas. Podem fer-li un informe previ que l'ajudi a prendre decisions fonamentades.
Última actualització: 7 de maig de 2010
