Legalització d'activitats innòcues

Sota aquest epítet s'agrupen activitats de poc volum i que, potencialment, no comporten excessius riscos per a la seguretat de les persones i el medi ambient.

Les activitats innòcues pertanyen a l'annex III de la LIIAA, i degut a la seva escassa entitat reben una consideració especial per la Norma permetent que els ajuntaments defineixin un procediment de legalització d'inferior entitat.
A les ordenances municipals, els ajuntaments han de definir quines activitats es consideren innòcues i quina documentació s'ha de presentar per obtenir la llicència.
L'ajuntament de Barcelona ha definit amb claredat a les seves ordenances quines activitats estan dintre d'aquest grup i les ha classificat com a annex III.3. En aquest annex podem trobar:

  • Tendes no alimentaries de venda al detall d'articles no perillosos amb una sala de vendes de superfície igual o inferior a 150 m2 i un magatzem de menys de 50 m2.
  • Centres docents amb una capacitat igual o inferior a 10 alumnes (excepte els de música, dansa, teatre o similar degut al soroll).
  • Salons de bellesa amb una superfície total inferior a 200 m2.
El detall complet dels annexos inclou moltes més activitats i situacions. Recordi que aquest document només és vàlid al municipi de Barcelona. El criteri en altres municipis de Catalunya és el mateix, o bé una mica més restrictiu.
Per exemple, a la ciutat de barcelona un autoservei alimentari amb una sala de vends inferior a 150 m2 de superfície i un magatzem de menys de 50 m2. que no disposi d'obrador, ni d'aparells de cocció, ni de més de 5 m3 de volum frigorífic, i que no pertanyi a un grup amb una facturació anual superior als 3.005 milions d'euros és una activitat innòcua. Aquest mateix autoservei no es considera una activitat innòcua a la majoria dels altres municipis.

Legalització

La legalització d'una activitat innòcua es la més simple de totes les legalitzacions, encara que també porta el seu treball.

En el municipi de Barcelona, les activitats innòcues es trameten omplint un formulari tècnic i aportant la documentació que en ell s'estableix. Hi ha 2 tipus de formularis: un per les activitats innòcues no alimentaries, i un altre per les activitats innòcues alimentaries.
No es requereix cap certificat tècnic, i per tant, no és imprescindible que contracti els nostres serveis. S'ha d'omplir el formulari, preparar els documents requerits, i lliurar tot a qualssevol de les Oficines d'Atenció al Ciutadà.
També pot provar l'aplicació de diagnòstic online de l'ajuntament. Està molt malament dissenyada, però a la seva base de dades es troba més informació sobre la classificació d'activitats de la que trobem a les ordenances.

Les activitats innòcues en altres municipis distints al de Barcelona es trameten de forma similar, encara que la majoria demanen, a més, un certificat tècnic d'activitat.
Aquest document involucra i responsabilitza al tècnic que l'expedeix. En ell certifica que l'activitat compleix la legislació aplicable, raó per la qual, abans haurà de comprovar el seu estat i sol·licitar que es corregeixin tots els incompliments. ATEN li pot proporcionar aquest servei a un preu realment competitiu.

Instal·lacions

En general, una activitat innòcua no requereix instal·lacions de gran capacitat o sotmeses a seguretat industrial. De fet, entre altres raons són innòcues perquè no les necessiten, i la seva legalització només requereix la participació d'un instal·lador autoritzat. La instal·lació elèctrica és una excepció a aquesta regla, però només quan la sala de vendes supera els 40 m2(50 persones amb una ocupació de 0.8 m2 per persona). En aquest cas pot sol·licitar els nostres serveis.

Condicions del local

Totes les activitats estan sotmeses al compliment de la legislació, també les activitats innòcues. El desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment. Si la seva activitat provoca danys, el primer que es comprova és el compliment de la llei.

De la immensitat de normes legals que afecten a una activitat, hauria de prestar atenció a les normes en matèria d'incendis: pels establiments comercials ha de consultar el DB-SI del Codi Tècnic de la Edificació.

En aquest document s'estableix que no ha d'existir un recorregut d'evacuació que superi els 25 metres amb una única sortida, s'estableix l'ample mínim de les escales en funció de l'activitat i la ocupació, el número i tipus d'extintors a col·locar, etc. També pot llegir que no és obligatori que la porta de l'entrada obri cap a fora (tret de casos de gran ocupació), així que no perdi espai de venda amb falses creences.

Un altra bloc de normes a revisar són les ordenances municipals en matèria d'activitats. A través d'elles l'equip de govern municipal configura la ciutat: alçada lliure mínima, col·locació de banderoles publicitàries, instal·lació d'equips a l'exterior del locals, horaris, productes incompatibles, etc.

Per qüestions sanitàries, l'accés als serveis higiènics s'ha d'efectuar sempre mitjançant un vestíbul previ. Com a mínim, l'accés a l'inodor.

Si fos el cas, hauria de completar aquesta llista amb altres requisits que són més propis d'altres activitats, com per exemple les que hem destacat a la nostra guia de bars i restaurants.
Cada cas és únic, i sempre cal fer un estudi específic. No prengui aquesta guia com una recopilació completa i exacta del que ha d'aplicar, demani el nostre assessorament per estar segur.
Societat Enginyeria